Inici    Biografia    Pintura    Dibuixos    Aquarel·la    Escultura i Joies    Art Gràfic    Contacte  

Pintura
Tornar al
Primera època

De la no figuració a l'informalisme

Retorn a la figuració

Època essencial

Darrera època
Pintura
Tornar al
Primera època

De la no figuració a l'informalisme

Retorn a la figuració

Època essencial

Darrera època


Llop (1966) Oli sobre tela. 61 x 76 cm. Col. Caixa Laietana.

En l'esforç per reconstruir una figuració personal que Alcoy s'imposa durant una part dels anys seixanta sovintegen els records de formes, temes i procediments tractas per ell abans del parèntesi abstracte, tot i que, en principi almenys, vistos amb més contenció i menys màgia, amb una renovació de l'interès per la realitat que fa que en alguna ocasió voregi la crítica social. La imatge del llop és, d'una banda, un retorn al bestiari que ja trobem als dibuixos de formació al zoològic o al claustre de la catedral; de l'altra, admet una lectura simbòlica en què l'animal assumeix valors genèrics, encara que no lineals, i en això l'obra s'associa bé amb un Mussol contemporani. Als tradiconals valors negatis del llop hi podem afegir la metàfora social, però també la simpatia del pintor per l'animal solitari i nocturn, valors ben remarcats a la tela. La bèstia, amb el cap alçat, l'ull inquietant i la boca amenaçadorament oberta, no té ni tan sols la companyia d'una lluna a qui udolar en una nit blava, densa, sense estrelles. Sobre la sòlida línia de l'horitzó, feta en grattage com la resta de components dibuixístics de l'obra -i el procediment és una altra recuperació dels seus primers anys cinquanta- hi ha només la forma llunyana d'un edifici, que sembla una església amb campanar i tot; per sota l'horitzontal, en una franja de terra més fosca que la nit, només la monumental figura del llop, amb tot el cos cobert d'espès pelatge modelat amb ombres i , davant les seves potes, la resplandor d'un breu quadrícula abstracta, un element d'arrel mironiana que evoca les constel·lacions màgiques de la dècada anterior i que aviat esdevindrà un element constant i identificador de moltes composicions alcoianes.

Pere Beseran

   

Eduard Alcoy  

Eduard Alcoy, 2008