Inici    Biografia    Pintura    Dibuixos    Aquarel·la    Escultura i Joies    Art Gràfic    Contacte  

Pintura
Tornar al
Primera època

De la no figuració a l'informalisme

Retorn a la figuració

Època essencial

Darrera època
Pintura
Tornar al
Primera època

De la no figuració a l'informalisme

Retorn a la figuració

Època essencial

Darrera època


Concert per a un doble assassinat (1971) Acrílic sobre tela. 73 x 92 cm.

      Els qui hem tingut la fortuna de créixer observadors i observats per aquests individus de closca rasa celebrem que, periòdicament, el temps, que ni cura ni esborra res, ens retorni imatges adormides en la memòria.
      El Concert per a un doble assassinat és una mostra del trobar ric, d'un Alcoy sibarític i preciosista en perpètua mutació. Un caprici cromàtic que es passeja per una gamma uniforme de tons freds, tristos i melangiosos on l'artista, lladre de literatures, escenifica la insòlita poesia d'un crim passional.
     Sobre un celatge d'albada, el violinista acompanya el sojorn definitiu del amants. Les notes d'una pavana acomiaden la confluència d'uns destins equivocats, d'històries impossibles viscudes al marge de la cronologia i regides per la tirania dels cors.
     Com al teatre del Gran Guinyol, dues figures esblanqueïdes, de faccions dures i rostres de màscara, semblen privades definitivament dels fils de la vida. Ella, Desdèmona de corbes voluptuoses, deixa caure el seu braç púdicament, al temps que una lluna d'ombres cubistes i bisellades la ressegueix amb el seu rastre. Ell, vassall vençut, jau a l’altre extrem amb una agulla clavada al cor mentre allarga, doblement, cap a la terra uns membres inerts de mans sarmentoses.
     Entre els amants, emparats en la foscor de la nit, dos bustos celen el misteri del crim. Semblen assaborir la dolça venjança del gilós que posa fi a la inconveniència dels sentiments obligatoris. Completen el concert un flautista aprenent d'arcàngel -enviat qui sap des de quin cel- i el grallar d'un corb que amb aquest homenatge escarneix la seva mala astrugància. Al dessota, separats per la llum d'un horitzô que lluita per fer-se un lloc entre la terra i cel, i arrelats en la foscor d'estranyes boires, els rostres de tres muts difamadors observen envejosos el cadafal herbat del nostre violinista.
     Sempre elegant en les formes, Alcoy ens il.lustra el fet i no el procés. No hi ha sang a les ferides ni rastre de violència; només dues agulles, clavades a la manera de les Doloroses, ens recorden que hem estat testimonis d'un doble assassinat.
     Ara tu, lector confident, no et sorprenguis si demà el teu mirall et retorna la imatge d'un nas tibant i rectilini, o d'una barbeta impertinent, o si notes com les teves articulacions han adquirit de sobte una mobilitat mecànica. Accepta la deferència de l'artista i participa en aquest curiós univers que encara la vida de perfil.

Carla Alcoy Pedrós.

⇒
Eduard Alcoy  

Eduard Alcoy, 2008