Inici    Biografia    Pintura    Dibuixos    Aquarel·la    Escultura i Joies    Art Gràfic    Contacte  

Pintura
Tornar al
Primera època

De la no figuració a l'informalisme

Retorn a la figuració

Època essencial

Darrera època
Pintura
Tornar al
Primera època

De la no figuració a l'informalisme

Retorn a la figuració

Època essencial

Darrera època


Lluna 1 (1986) Litografia acolorida a mà amb aquarel·les i tintes. 44x32 cm. Sèrie Oques. LES LLUNES EN UN COVE Els dijous, mercat. L'home omple el cistell amb l'aviram i surt a vendre el seu gènere. Amb una metàfora prosaica, un cop més, Alcoy s'escapoleix del seu pedestal d'artista i troba la manera d'acostar el seu art, si més no, a una petita majoria. Són les Oques: sèries d'obra gràfica il·luminades a mà. Totes iguals i alhora totes diferents. Desmitificador i burleta per antonomàsia, l'artista bateja el seu producte amb un mot ple de connotacions populars i, tal vegada, gens artístic. De mida reduïda, manejables i força assequibles, les Oques són majoritàriament venudes al mercat del tu a tu, sense l'oripell habitual d'aquest tipus de transaccions. Ratificant la humilitat d'aquest gènere, les protagonistes que ara ens ocupen han estat gairebé sempre secundàries impenitents, a voltes imponderables, en la trajectòria d'Eduard Alcoy. Sovint reduïdes a petits punts lluminosos que destaquen en la foscor perenne dels olis, les llunes apareixen ara isolades i protagonistes absolutes de la composició. Quatre de les vuit fases de la lluna s'empolainen per a mostrar els seus rostres d'ivori als curiosos. La lluna nova sabedora del seu caràcter furtiu, lluu un pegat de pirata i un somriure travestit. Serioses i mentideres, quart creixent i quart minvant contemplen la formació d'unes galàxies inusualment regulars. Mentre, la lluna plena recupera el triumvirat d'una mirada nítidament alcoiana a la seva cara de pa de ral. Per una nit, quatre llunes pigalloses són pregades d'abandonar la negror d'uns cels massa unitaris i s'abillen de festa amb les tramoies del mestre. Paisatges coneguts i refets mil cops prenen ara la lluminositat que els dóna l'aigua de l'aquarel·la. Casualitat o només una facècia, cada lluna s'embolcalla d'una tonalitat diferent que insinua el fluir de les estacions. Els tons de tardor s'escampen al voltant del quart minvant, mentre una ambigua primavera envaeix les formes aquàtiques del quart creixent. Paradoxalment rotunda, la lluna nova trenca les ombres del cel rogent de l'estiu i es col·loca, com si fos una gorgera, les restes d'uns habitacles que es regeixen per les lleis d'un univers molt particular. Clou l'hivern el blau de la lluna plena; testimoni silent dels embats de l'amor i de la mort, al poeta i a l'enze els recorda la inexorable caducitat del temps. Així doncs, recuperades de l'anonimat d'uns cosmos pintats d'oïda, les llunes es constitueixen en representants fidels d'un gènere popular (no per això menys màgic i festiu) amb el qual Eduard Alcoy ens acosta a la utopia d'emportar-nos les llunes en un cove.

Carla Alcoy

Eduard Alcoy  

Eduard Alcoy, 2008