Inici    Biografia    Pintura    Dibuixos    Aquarel·la    Escultura i Joies    Art Gràfic    Contacte  

Pintura
Tornar al
Primera època

De la no figuració a l'informalisme

Retorn a la figuració

Època essencial

Darrera època
Pintura
Tornar al
Primera època

De la no figuració a l'informalisme

Retorn a la figuració

Època essencial

Darrera època


Yellow dog blues (1955) Oli sobre tela. 70 x 195 cm. EDUARD ALCOY: LIRISME I ABSTRACCIÓ GEOMÈTRICA

Composició horitzontal-o Yellow dog blues, com també es coneix- i Composició sobre paper, obres d'Eduard Alcoy realitzades l'any 1955,ofereixen un doble interès. En primer lloc, amb el seu valor pròpiament plàstic segueixen produint-nos la mateixa emoció artística que quan les va realitzar, però, a més, tenen un interès històric. Amb obres com aquestes, i sobretot amb la primera d'elles, Alcoy va ser un dels que va contribuir significativament al gran canvi produït a la pintura catalana quan s'inicia la segona meitat dels cinquanta. Fixem-nos que aquestes dues obres mantenen el lirisme que el va caracteritzar des del seu inici, al mateix temps que desenvolupa una composició geomètrica molt explícita. S'ha fet notar sovint que, entre nosaltres, l'art geomètric ha tingut pocs exponents; i és cert. L'hem de recordar l'agosarament que suposava aleshores practicar qualsevol tipus d'abstracció.

Composició horitzontal, presentada el 1956 al IX Saló d'Octubre, és una obra històricament important perquè sintetitza diverses tendències i aspiracions d'aquell moment. La seva estructuració és molt sòlida i, al mateix temps, la controlada desintegració pot anunciar l'informalisme que aquest mateix artista seria un dels primers en introduir en aquest Saló, l'any següent al de la realització d'aquests dos quadres.

El seu geometrisme és molt personal i no guarda relació amb el que practicaven els dos representants més caracteritzats: Will Faber i Enric Planasdurà. Davant del desplegament de la curva del primer, el preocupa marcar l'espai amb rectes i, per altra banda, no comparteix l'estricta geometria de rectes de Planasdurà. El més important en aquestes dues obres, més encara que les línies, és possiblement l'ordenació de l'espai, quant al seu cromatisme, més que coloració, en podríem dir il·luminació. L'ocre clar, el groc de Composició horitzontal, brilla com l'or i sembla reflectir-se en el fons del quadre, i la llum del primer terme contrasta amb força amb el negre d'aquest fons. Com a resultat es produeix un equilibri tens,símptoma de vida.

Les formes podem considerar-les abstractes o reconèixer que tenen un cert caràcter de referències a la realitat. Això sí, lluny de qualsevol tipus de figuració. Aquests desperten en nosaltres uns ecos imprecisos, però contundents. Com crec que, molt sovint, la realitat s'amaga en l'abstracció com quelcom irreductible. No val pensar en formes de la tècnica, encara que ho podem fer. Pot semblar que al fons apareixen llums i construccions urbanes: tampoc és necessari pensar-hi. El que és decisiu, essencial, és el quadre, com a ens autònom. És el que és: un espai amb unes formes acolorides,il·luminades, que desperten un cert ressò del món, quan resulta que ens trobem davant d'un món nou, creat per l'artista.

L'altra obra, l'aquareHa, té la lleugeresa pròpia de les realitzacions sobre paper. Així com en la tela existeix una profunditat que la foscor fa insondable, aquí només veiem un únic pla. Les línies creen un equilibri tens que podem considerar estable. Però les dues obres flueixen. No estan quietes, sinó que hi ha, en potència, un dinamisme. A Composició horitzontal la fluència es produeix des del fons . És molt misteriós, aquest quadre. A Eduard Alcoy sempre va atreure'l el misteri, i recordem els seus moments pròxims al surrealisme, el primer i l'últim de la seva trajectòria. Darrere de les formes estàtiques, que connoten unes altres formes creades per l'ésser humà que poden pertànyer al món de la indústria, hi ha un altre món desconegut. En canvi, en l'aquarel·la, encara que tot sigui més clar, el dinamisme es basa, segons em sembla veure, en el caràcter ascendent de les línies.

En una recapitulació de l'obra d'Eduard Alcoy, aquestes dues pintures, i molt especialment Composició horitzontal, donada la seva ambició, ben reixida, han de ser destacades. Tant per la seva representativitat d'un moment important en la producció d'aquest artista i d'un moment de canvi decisiu de l'art català, com per la seva qualitat, que donen la mida en la vàlua del seu autor.

J. Corredor-Matheos

⇒
Eduard Alcoy  

Eduard Alcoy, 2008