Inici    Biografia    Pintura    Dibuixos    Aquarel·la    Escultura i Joies    Art Gràfic    Contacte  

Pintura
Tornar al
Primera època

De la no figuració a l'informalisme

Retorn a la figuració

Època essencial

Darrera època
Pintura
Tornar al
Primera època

De la no figuració a l'informalisme

Retorn a la figuració

Època essencial

Darrera època


Idea (1974) Acrílic sobre tela. 65 x 46 cm.


El títol de l'obra, Idea, és ben explícit i contemplant la pintura no és difícil adonar-se que allò qúe s'hi representa es refereix al concepte o moment que pretén suggerir. Un test amb una planta sembla sorgir del cap d'una figura masculina -cap que per tant ocupa l'espai de les arrels, per on la planta s'alimenta- i el seu bust està encotillat per una estructura d'aparença metàl·lica amb una clau de pas a una banda i una aixeta a l'altra. A ambdós costats hi ha petites agrupacions de vegetació i, en el dret, una cara vista de perfil sembla mirar la figura central. La imatge es presenta contra un fons fosc, amb una franja lleugerament més clara i on es distingeix, molt petita, una lluna.

A primer cop d'ull el sentit de la imatge sembla fàcilment comprensible, però per poc que ens hi fixem ens adonarem que hi ha coses que se'ns escapen, que l'obra és més complexa del que sembla i que és plena de detalls que cal considerar. La mirada de la figura central, per exemple, suggereix amb encert algú que està pensant, més que no pas algú que està mirant. En canvi, una actitud més observadora es dedueix del rostre de la dreta, potser un observador extern - espectador, públic- que està esperant que sorgeixi la idea, o potser el mateix protagonista, si tenim en compte que la meitat esquerra del seu rostre -la part més iHuminada- la podem veure com un perfil simètricament enfrontat a la cara de la dreta. Vist així tindríem una espècie de desdoblament, la consciència de la pròpia figura de l'esdeveniment que s'espera. Els cabells del protagonista tenen aparença vegetal, amb puntes com petites arrels, la qual cosa reforça el lligam entre l'activitat creativa, el fruit produït i la font d'alimentació. La concentració immobilitza, com indica la cotilla metàHica, i per l'aixeta esperem el fluid que ha de convertir la seca vegetació de la dreta - sense cap flor encara- en una més florida vegetació, com la que veiem a l'esquerra.

El còmic ha popularitzat la imatge de la bombeta encesa per indicar que algun personatge de les vinyetes dibuixades té, sobtadament, una idea. És una imatge simpàtica i efectiva, però unívoca, que apunta a un únic significat. No és aquest el cas de la pintura d'Alcoy, de molt més gruix conceptual. L'activitat mental, l'autoconsciència del subjecte, els efectes de la idea esperada, són alguns dels pensaments que evoca la imatge aquí inventada, d'aparença immòbil, però rica en reflexions, les que l'autor incorpora en la pròpia imatge i les que provoca en l'espectador atent.

Vicenç Furió

Eduard Alcoy  

Eduard Alcoy, 2008